La distribució de competències entre l'Estat i les comunitats autònomes en matèria educativa s'estableix principalment en l'article 149.1.30 de la Constitució Espanyola, que atribueix a l'Estat la legislació bàsica pel desenvolupament del dret a l'educació, la regulació sobre els títols acadèmics i professionals. Així doncs, correspon a la Generalitat l'aprovació de les lleis de desenvolupament i els reglaments organitzatius i tota la gestió (Carbonell i Aja, 2000). En aquest context, és la Generalitat de Catalunya la que ha anat realitzant una sèrie de mesures per acollir als immigrants d'incorporació tardana o alumnat d'ètnia gitana i d'origen immigrant escolaritzat des dels primers anys a Catalunya. Aquestes mesures condueixen a unes respostes. El 1992, El Departament d'Ensenyament amb la definició de currículum de l'educació primària i secundària fa referència a la interculturalitat . Pel Departament "Cal que les innombrables opcions que diàriament es prenen siguin coherents amb un projecte educatiu que tendeixi cap a una societat intercultural, i que fomenti la capacitat de relació interpersonal i la d’inserció i d’actuació social”. Però, és al 1996, quan es publica l' "Eix transversal sobre educació intercultural", quan s'avança i s'afirma que l'educació ha de preparar a les noves generacions per a la vida en la societat catalana, finalitat que implica desenvolupar en tot l'alumnat un conjunt d'actituds i aptituds respecte la cultura pròpia i la diversitat cultural existent a la societat i a l'escola, un arrelament en la pròpia comunitat i obertura, respecte i diàleg, tolerància i sentit crític, convivència i superació constructiva dels conflictes, empatia i afirmació de la pròpia identitat, etc. És aquí on es convida al professorat a introduir aquest plantejament a l'escola.
L'educació intercultural està pensada per a tot l'alumnat per aconseguir la competència cultural i per a tot el centre i aula. Així, els objectius d'aquesta forma d'entendre l'educació intercultural serien:
Millorar l'autoconcepte personal,cultural i acadèmic
Potenciar la convivència
Millorar la igualtat d'oportunitats per a tot l'alumnat
Aquests objectius es traslladen al centre mitjançant el PEC i PCC, on s'han donat uns criteris bàsics per poder elaborar el PEC i PCC com són:
Proposar línees d'actuació per eradicar prejudicis, reflexionar sobre la societat multicultural i allò que representa.
Assegurar la participació de les famílies.
Prioritzar el disseny d'objectius en l'entorn de la interculturalitat i debatre des de les diferents àrees.
RESPOSTES DEL SISTEMA EDUCATIU DAVANT DE L'ARRIBADA D'ALUMNES IMMIGRANTS
L'acollida de l'alumnat en l'escola.
L'acollida de l'alumnat en l'escola i dels seus familiars és importantíssim al llarg del procés d'escolarització i especialment d'aquells amb dificultat pròpia o familiar per comprendre, adaptar-se i moure's pel sistema educatiu que no coneixen gaire. Per a Palaudàrias i Feu (1997) es tracta d'un element qualitatiu de la incorporació i requereix atenció, comprensió, afecte. El Departament d'Ensenyament, conscient de la importància de l'acollida, en el document de 1996 empra l'acollida com un bon exemple d'educació intercultural i li atorga un paper rellevant al PEC:...si una de les declaracions fos: "Es donarà molta importància a l'acollida, càlida i respectuosa, dels nous alumnes minoritaris que ingressin a l'escola en qualsevol cicle o edat", fora convenient detallar més concretament les maneres en què es podria fer aquesta "acollida" (pàg. 29). Durant el curs 2000-2001 el Departament d'Ensenyament va iniciar cap l'alumnat d'origen immigrant unes actuacions d'acollida com:
Donar informació a les familíes recent arribades amb fills en edat escolar emprant follets informatius en diverses llengües per orientar-los i assessorar-los sobre el sistema educatiu català,l'obligatorietat d'assistir a classe i els objectius de l'ensenyança obligatòria
Traduir i orientar les famílies. Amb la col·laboració de diferents entitats que treballen per a la immigració i els traductors que coneixen la llengua i la cultura del país de la família recent arribada. (Resolució de 29 de maig de 2001, instruccions per l'organització i funcionament dels centros docents d'educació primària i secundària de Catalunya pel curs 2000-01).
Oferir ajuda econòmica per comprar material escolar i llibres.
També al llarg d'aquest curs es va enviar als centres un Pla d'Acollida del Centre Docent (Departament d'Ensenyament, 2001, pàg. 3) on s'indica que l'objectiu es oferir"als centres d'Educació Infantil, Primària i secundària unes orientacions per facilitar l'acollida i escolarització de tot l'alumnat, especialment el que arriba a les escoles de Catalunya procedent d'altres països amb desconeixement de les dues llengües. És un material bàsic, flexible i obert amb recomanacions i eines que han de permetre introduir en el PEC els principis i valors de l'educació intercultural.
Educació compensatòria.
El Programa d'educació Compensatòria és fruit de la política reformista de l'any 1988 en el camp pedagògic. Estava destinat a corregir les desigualtats socials i assolir quotes més elevades de justícia social. Actualment ha sigut canviat davant de l'increment de la població procedent de la immigració i l'aparició de noves formes d'exclusió social: per una banda una adequada integració educativa, social i cultural de tot l'alumnat , independent de l'origen i condició i per l'altra la consolidació de la llengua catalana com a llengua vehicular com a element de cohesió social en un marc plurilingüe.
Normalització linguística.
El Servei d'Ensenyament del català del Departament d'Ensenyament (SEDEC) és l'esglaó per la integració de l'alumnat que no coneix la llengua catalana. A partir de la Constitució , l'administració catalana desenvolupa el procés de normalització catalana amb l'objectiu de superar l'endarreriment del català respecte el castellà en tots els àmbits. Respecte l'escola com a resposta existeix el Programa d'Immersió per escolaritzar als alumnes de 1r cicle emprant el català com a vehicle de comunicació (no com a assignatura) .I per aquell altre alumnat amb edat més avançada el SEDEC crea el Programa d'Incorporació tardana, que s'inicia en 1996 on acudeixen els alumnes que no han tingut cap contacte amb la llengua catalana i durant el 1r any s'estudia català sense avaluació, el 2n any es realitza una avaluació especial i al 3r any s'integra amb normalitat encara que tingui criteris d'avaluació flexibles. També el SEDEC, respon per aconseguir la normalització establint convenis de col·laboració amb altres entitats no governamental per organitzar classes de català fora de l'horari lectiu.
Formació permanent del professorat.
El sistema educatiu mitjançant l'oferta de formació permanent al professorat intenta respondre per aconseguir una millora del PEC i PCC en la diversitat escolar des de les diferents àrees curriculars . En aquesta formació es contempla la importància de realització de jornades interculturals al centre, de l'adequació dels menús escolars a les pròpies cultures respectant les diferències religioses...
Llibres de text.
El sistema educatiu a través de les editorials ens presenten uns llibres de text indicant-mos que tracten la diversitat cultural adequada a la realitat multicultural de la societat. El professorat format en el camp de la diversitat identifica que el textos mostren cap o gaire referències culturals ni històriques de l'alumnat minoritari. Idó, els mestres responen cercant material complementari, material del programa d'educació compensatòria. També pot ocórrer que el material editat per editorials, departament d'ensenyament, del SEDEC sigui desconegut per una part del professorat per això és fonamental la formació permanent que em esmentat abans. Analitzant l'exposició fins aquí i tenint en compte que en 1992 J.Pascual va analitzar la resposta de l'administració catalana a la diversitat des de tres àmbits d'actuació: macroinstitucional (des de la globalitat), mesoinstitucional (des del centre) i microinstitucional (des de la interacció inductiva mestre-alumne). Puntualitzant en l'àmbit macroinstitucional, s'ha mantingut el curriculum oficial,la resposta ha sigut el reforç de l'escolarització d'aquell alumnat que arriba a mitja escolarització. Respecte el centre, l'admissió d'alumnat immigrant es veia un problema quan tenien un nivell inferior a l'alumnat autòcton. I finalment, la pràctica educativa dels mestres es troba limitada pel propi PEC. El Col·lectiu IOE (1996) realitza un treball amb la conclusió que l'escola espanyola tenia una tendència assimiladora on una part del professorat indica que "tots som iguals" això implica l'anul·lació dels aspectes positius dels elements diferencials; altres visualitzen les particularitats dels immigrants com aspectes negatius; i la resta mancança d'un desenvolupament curricular efectiu. Més tard, el 1997 M. Bartome afegeix a l'anàlisi realitzat per Pascual que s'ha de tenir més en compte el programa d'educació compensatòria i el programa de formació de formadors realitzat per la UAB i el Departament d'Ensenyament. En 1998, J.M. Palaudàrias en el seu estudi arriba a la conclusió que l'escola és més assimilacionista i compensatòria que intercultural on es respon afirmant la cultura de la societat d'acollida.
Actitud del mestre davant la diversitat cultural dins de classe.
L'actitud del mestre davant la diversitat cultural de l'alumnat està relacionada amb les seves creences, prejudicis, estereotips, pre/disposició, de l'experiència, de la construcció ideològica, de la visió del món... Recordant l'Eix Transversal d'Educació Intercultural, proposat pel Departament d'Ensenyament (1996) alli ja s'assenya-la la importància d'aquesta actitud del professor com a responsable directe de l'aplicació d'educació intercultural. El professor ha d'adquirir un compromís personal i professional respecte el valor de la diversitat cultural. Citant textualment ens diu ...tot i essent valuós llur interès per tractar educativament "la diversitat cultural" no deixa de ser perillosa la reducció a certs objectius de l'EI. aquells més marcadament actitudinals (respecte, tolerància, valoració) reducció que pot ser ...perjudicial per a la promoció socio-cultural de les pròpies minories culturals a les quals busca afavorir (Departament d'Ensenyament 1996, pàg. 19). Doncs el professorat ha de respondre convençut de que les seves actituds, equilibri psicològic, treball poden influir significativament en l'alumnat. Tot allò s'aconsegueix quan el professorat reflexiona, rep una formació especialitzada, profunditza en el coneixement de les altres cultures, té un domini d'estratègies pedagògiques per tractar la diversitat cultural, mostra una competència bàsica en la resolució de conflictes culturals.
El professorat i la família.
En el Departament d'Ensenyament amb la resolució de 20 de Maig de2001 que ens dóna instruccions per l'organització i funcionament dels centres docents d'educació primària i secundària de Catalunya pel curs 2001-2002 (www.gencat.es), s'afirma que la col·laboració i la participació de les famílies són imprescindibles per aconseguir millors resultats educatius. Aquesta col·laboració i participació principalment es dóna a través del tutor. El professorat es queixa de la poca col·laboració dels pares, ara segons un estudi de McAndrew (1989) i Services aux Communautes Culturelles (1995) existeixen uns factors que dificulten aquesta col·laboració i participació. Uns exemples de les dificultats són: l'idioma, la mancança d'interès i comprensió per allò que se'ls demana, el desconeixement del sistema educatiu, dèficit cultural. Per millorar aquests dèficits és treballa la mediació lingüística i intercultural, que en el pla teòric la mediació és una modalitat d'intervenció de terceres parts sobre situacions socials de multiculturalitat significativa orientada a la consecució del reconeixement de l'altre i l'apropament de les parts, la comunicació i la comprensió mútua, l'aprenentatge.. (Malgesini i Giménez, 2000). Actualment a Catalunya l'administració educativa i altres institucions han potenciat la mediació i mediadors interculturals amb traductors, interpretes lingüístics, els docent preguen que aquesta figura sigui un professional, amb una formació específica, que les seves funcions siguin entre altres: poder informar, negociar conflictes de valors, gestionar conflictes entre comunitats, orientar, acompanyar...
El 1992, El Departament d'Ensenyament amb la definició de currículum de l'educació primària i secundària fa referència a la interculturalitat . Pel Departament "Cal que les innombrables opcions que diàriament es prenen siguin coherents amb un projecte educatiu que tendeixi cap a una societat intercultural, i que fomenti la capacitat de relació interpersonal i la d’inserció i d’actuació social”. Però, és al 1996, quan es publica l' "Eix transversal sobre educació intercultural", quan s'avança i s'afirma que l'educació ha de preparar a les noves generacions per a la vida en la societat catalana, finalitat que implica desenvolupar en tot l'alumnat un conjunt d'actituds i aptituds respecte la cultura pròpia i la diversitat cultural existent a la societat i a l'escola, un arrelament en la pròpia comunitat i obertura, respecte i diàleg, tolerància i sentit crític, convivència i superació constructiva dels conflictes, empatia i afirmació de la pròpia identitat, etc. És aquí on es convida al professorat a introduir aquest plantejament a l'escola.
L'educació intercultural està pensada per a tot l'alumnat per aconseguir la competència cultural i per a tot el centre i aula. Així, els objectius d'aquesta forma d'entendre l'educació intercultural serien:
Aquests objectius es traslladen al centre mitjançant el PEC i PCC, on s'han donat uns criteris bàsics per poder elaborar el PEC i PCC com són:
RESPOSTES DEL SISTEMA EDUCATIU DAVANT DE L'ARRIBADA D'ALUMNES IMMIGRANTS
- L'acollida de l'alumnat en l'escola.
L'acollida de l'alumnat en l'escola i dels seus familiars és importantíssim al llarg del procés d'escolarització i especialment d'aquells amb dificultat pròpia o familiar per comprendre, adaptar-se i moure's pel sistema educatiu que no coneixen gaire. Per a Palaudàrias i Feu (1997) es tracta d'un element qualitatiu de la incorporació i requereix atenció, comprensió, afecte.El Departament d'Ensenyament, conscient de la importància de l'acollida, en el document de 1996 empra l'acollida com un bon exemple d'educació intercultural i li atorga un paper rellevant al PEC:...si una de les declaracions fos: "Es donarà molta importància a l'acollida, càlida i respectuosa, dels nous alumnes minoritaris que ingressin a l'escola en qualsevol cicle o edat", fora convenient detallar més concretament les maneres en què es podria fer aquesta "acollida" (pàg. 29).
Durant el curs 2000-2001 el Departament d'Ensenyament va iniciar cap l'alumnat d'origen immigrant unes actuacions d'acollida com:
També al llarg d'aquest curs es va enviar als centres un Pla d'Acollida del Centre Docent (Departament d'Ensenyament, 2001, pàg. 3) on s'indica que l'objectiu es oferir"als centres d'Educació Infantil, Primària i secundària unes orientacions per facilitar l'acollida i escolarització de tot l'alumnat, especialment el que arriba a les escoles de Catalunya procedent d'altres països amb desconeixement de les dues llengües. És un material bàsic, flexible i obert amb recomanacions i eines que han de permetre introduir en el PEC els principis i valors de l'educació intercultural.
- Educació compensatòria.
El Programa d'educació Compensatòria és fruit de la política reformista de l'any 1988 en el camp pedagògic. Estava destinat a corregir les desigualtats socials i assolir quotes més elevades de justícia social. Actualment ha sigut canviat davant de l'increment de la població procedent de la immigració i l'aparició de noves formes d'exclusió social: per una banda una adequada integració educativa, social i cultural de tot l'alumnat , independent de l'origen i condició i per l'altra la consolidació de la llengua catalana com a llengua vehicular com a element de cohesió social en un marc plurilingüe.- Normalització linguística.
El Servei d'Ensenyament del català del Departament d'Ensenyament (SEDEC) és l'esglaó per la integració de l'alumnat que no coneix la llengua catalana. A partir de la Constitució , l'administració catalana desenvolupa el procés de normalització catalana amb l'objectiu de superar l'endarreriment del català respecte el castellà en tots els àmbits.Respecte l'escola com a resposta existeix el Programa d'Immersió per escolaritzar als alumnes de 1r cicle emprant el català com a vehicle de comunicació (no com a assignatura) .I per aquell altre alumnat amb edat més avançada el SEDEC crea el Programa d'Incorporació tardana, que s'inicia en 1996 on acudeixen els alumnes que no han tingut cap contacte amb la llengua catalana i durant el 1r any s'estudia català sense avaluació, el 2n any es realitza una avaluació especial i al 3r any s'integra amb normalitat encara que tingui criteris d'avaluació flexibles. També el SEDEC, respon per aconseguir la normalització establint convenis de col·laboració amb altres entitats no governamental per organitzar classes de català fora de l'horari lectiu.
- Formació permanent del professorat.
El sistema educatiu mitjançant l'oferta de formació permanent al professorat intenta respondre per aconseguir una millora del PEC i PCC en la diversitat escolar des de les diferents àrees curriculars . En aquesta formació es contempla la importància de realització de jornades interculturals al centre, de l'adequació dels menús escolars a les pròpies cultures respectant les diferències religioses...- Llibres de text.
El sistema educatiu a través de les editorials ens presenten uns llibres de text indicant-mos que tracten la diversitat cultural adequada a la realitat multicultural de la societat. El professorat format en el camp de la diversitat identifica que el textos mostren cap o gaire referències culturals ni històriques de l'alumnat minoritari. Idó, els mestres responen cercant material complementari, material del programa d'educació compensatòria. També pot ocórrer que el material editat per editorials, departament d'ensenyament, del SEDEC sigui desconegut per una part del professorat per això és fonamental la formació permanent que em esmentat abans.Analitzant l'exposició fins aquí i tenint en compte que en 1992 J.Pascual va analitzar la resposta de l'administració catalana a la diversitat des de tres àmbits d'actuació: macroinstitucional (des de la globalitat), mesoinstitucional (des del centre) i microinstitucional (des de la interacció inductiva mestre-alumne). Puntualitzant en l'àmbit macroinstitucional, s'ha mantingut el curriculum oficial,la resposta ha sigut el reforç de l'escolarització d'aquell alumnat que arriba a mitja escolarització.
Respecte el centre, l'admissió d'alumnat immigrant es veia un problema quan tenien un nivell inferior a l'alumnat autòcton. I finalment, la pràctica educativa dels mestres es troba limitada pel propi PEC.
El Col·lectiu IOE (1996) realitza un treball amb la conclusió que l'escola espanyola tenia una tendència assimiladora on una part del professorat indica que "tots som iguals" això implica l'anul·lació dels aspectes positius dels elements diferencials; altres visualitzen les particularitats dels immigrants com aspectes negatius; i la resta mancança d'un desenvolupament curricular efectiu.
Més tard, el 1997 M. Bartome afegeix a l'anàlisi realitzat per Pascual que s'ha de tenir més en compte el programa d'educació compensatòria i el programa de formació de formadors realitzat per la UAB i el Departament d'Ensenyament.
En 1998, J.M. Palaudàrias en el seu estudi arriba a la conclusió que l'escola és més assimilacionista i compensatòria que intercultural on es respon afirmant la cultura de la societat d'acollida.
- Actitud del mestre davant la diversitat cultural dins de classe.
L'actitud del mestre davant la diversitat cultural de l'alumnat està relacionada amb les seves creences, prejudicis, estereotips, pre/disposició, de l'experiència, de la construcció ideològica, de la visió del món...Recordant l'Eix Transversal d'Educació Intercultural, proposat pel Departament d'Ensenyament (1996) alli ja s'assenya-la la importància d'aquesta actitud del professor com a responsable directe de l'aplicació d'educació intercultural. El professor ha d'adquirir un compromís personal i professional respecte el valor de la diversitat cultural. Citant textualment ens diu ...tot i essent valuós llur interès per tractar educativament "la diversitat cultural" no deixa de ser perillosa la reducció a certs objectius de l'EI. aquells més marcadament actitudinals (respecte, tolerància, valoració) reducció que pot ser ...perjudicial per a la promoció socio-cultural de les pròpies minories culturals a les quals busca afavorir (Departament d'Ensenyament 1996, pàg. 19).
Doncs el professorat ha de respondre convençut de que les seves actituds, equilibri psicològic, treball poden influir significativament en l'alumnat. Tot allò s'aconsegueix quan el professorat reflexiona, rep una formació especialitzada, profunditza en el coneixement de les altres cultures, té un domini d'estratègies pedagògiques per tractar la diversitat cultural, mostra una competència bàsica en la resolució de conflictes culturals.
- El professorat i la família.
En el Departament d'Ensenyament amb la resolució de 20 de Maig de2001 que ens dóna instruccions per l'organització i funcionament dels centres docents d'educació primària i secundària de Catalunya pel curs 2001-2002 (www.gencat.es), s'afirma que la col·laboració i la participació de les famílies són imprescindibles per aconseguir millors resultats educatius.Aquesta col·laboració i participació principalment es dóna a través del tutor. El professorat es queixa de la poca col·laboració dels pares, ara segons un estudi de McAndrew (1989) i Services aux Communautes Culturelles (1995) existeixen uns factors que dificulten aquesta col·laboració i participació. Uns exemples de les dificultats són: l'idioma, la mancança d'interès i comprensió per allò que se'ls demana, el desconeixement del sistema educatiu, dèficit cultural.
Per millorar aquests dèficits és treballa la mediació lingüística i intercultural, que en el pla teòric la mediació és una modalitat d'intervenció de terceres parts sobre situacions socials de multiculturalitat significativa orientada a la consecució del reconeixement de l'altre i l'apropament de les parts, la comunicació i la comprensió mútua, l'aprenentatge.. (Malgesini i Giménez, 2000). Actualment a Catalunya l'administració educativa i altres institucions han potenciat la mediació i mediadors interculturals amb traductors, interpretes lingüístics, els docent preguen que aquesta figura sigui un professional, amb una formació específica, que les seves funcions siguin entre altres: poder informar, negociar conflictes de valors, gestionar conflictes entre comunitats, orientar, acompanyar...